L'acer corten és una família d'acers suaus que contenen elements d'aliatge addicionals barrejats amb àtoms de carboni i ferro. Però aquests elements d'aliatge donen a l'acer a la intempèrie una millor resistència i una major resistència a la corrosió que els graus típics d'acer suau. Per tant, l'acer corten s'utilitza sovint en aplicacions a l'aire lliure o en entorns on l'acer normal tendeix a oxidar-se.
Va aparèixer per primera vegada a la dècada de 1930 i es va utilitzar principalment per als vagons de carbó de ferrocarril. L'acer a la intempèrie (el nom comú de Corten i acer a la intempèrie) encara s'utilitza àmpliament per als contenidors a causa de la seva duresa inherent. Les aplicacions d'enginyeria civil que van sorgir després de principis dels anys 60 van aprofitar directament la millora de la resistència a la corrosió de Corten i no va trigar gaire a fer-se evidents les aplicacions en la construcció.
Les propietats de Corten resulten d'una manipulació acurada dels elements d'aliatge afegits a l'acer durant la producció. Tot l'acer produït per la ruta principal (és a dir, a partir de mineral de ferro en lloc de ferralla) es produeix quan el ferro es fon en un alt forn i es redueix en un convertidor. El contingut de carboni es redueix i el ferro resultant (ara l'acer) és menys fràgil i té una capacitat de càrrega més gran que abans.
La majoria dels acers de baix aliatge s'oxiden a causa de la presència d'aire i humitat. La rapidesa amb què això passi dependrà de la quantitat d'humitat, oxigen i contaminants atmosfèrics que entri en contacte amb la superfície. Amb l'acer degradat, a mesura que avança el procés, la capa d'òxid forma una barrera que impedeix el flux de contaminants, humitat i oxigen. Això també ajudarà a retardar fins a cert punt el procés d'oxidació. Aquesta capa rovellada també es separarà del metall al cap d'un temps. Com podreu entendre, aquest serà un cicle repetitiu.